Autoestima

L'autoestima dels nostres alumnes és un tema preocupant i molt més en alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Al centre de pràctiques m'he trobat amb alumnes amb els que no veig habitualment, ja que les intervencions amb ells no les fa la meva tutora. Malgrat això em va dir que podia fer amb ells les proves d'atenció i matemàtiques i els exercicis de Brain-Gym. Aquests alumnes no em coneixen gaire i em vam sobtar els comentaris quan els hi vaig dir que farien uns problemes senzillets que segur resoldrien amb molta facilitat. Els comentaris eren del tipus: " Jo no tinc molta memòria, de vegades se m'obliden les coses" " A mi no se'm donen bé les matemàtiques, sempre suspenc" " Els problemes em costen molt" " No em sé bé les taules de multiplicar". Comentaris que et fan pensar en quina idea tenen d'ells mateixos, quin autoconcepte.

Com diu Fierro ( 1990), L'autoconcepte inclueix un conjunt de representacions,( imatges, judicis, conceptes) que les persones tenim de nosaltres mateixes i que engloben molts aspectes. L'autoconcepte es refereix al coneixement d'un mateix i incloeix judicis valoratius què és el que denominen autoestima.

Es diu que hi ha una relació entre l'autoconcepte i el rendiment acadèmic de manera que hi hauria una interdependència: un alt rendiment millora l'autoestima i a l'inrevés.

Quina part de responsabilitat tenim els mestres en l'autoestima dels alumnes? jo crec que moltíssima. La visió sobre un mateix es va forjant en base a les interaccions que viu el nen, a les interioritzacions que fa de les actituds i percepcions que els altres tenen respecte d'ell.

Els nostres comentaris, conscients o inconscients, ajuden a la valoració que en fan de si mateixos. Quantes vegades haurem dit: Avui tampoc has portat els deures? Tu no facis aquest exercici, fes els altres...

Sempre atribuïm els fracassos dels alumnes a causes internes i , en canvi, els èxits a causes externes ( entre elles, a la nostra "bona manera d'ensenyar".

Ens hem de plantejar moltes coses, entre elles, les expectatives que tenim dels nostres alumnes.

Bibliografia.

Solé, I. Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje ( pàgs. 25-46)

En C. Coll ( 1993) y otros. El constructivismo en el aula. Barcelona : Graó.

Dèficit d'atenció

La majoria d'alumnes que assisteixen al centre, durant el meu horari de pràctiques presenten dèficit d'atenció, un parell de nenes amb hiperactivitat i els altres sense. Aquest trastorn està habitualment associat a dificultats d'aprenentatge especialment en les tasques de lectura, escriptura, càlcul i matemàtiques.

Les dificultats més comunes que es troben en la lectura són les omissions ( oblidar llegir una lletra, sil.laba o paraula), les addicions  ( afegir lletres al text), les substitucions ( llegar una sil.laba o paraula per una altra) i les dificultats davant alguns grups consonàntics ( tr/bl/pr/br). També presenten una comprensió lectora deficient, tant a nivell de textos com de les instruccions que acompanyen a les tasques.

La majoria d'activitats que realitza la tutora van encaminades a resoldre aquests problemas: lectura de paraules que contenen els grups consonàntics amb els que presenten dificultats, textos curts llegits i rellegits amb cronòmetre, de manera que els nens se sentin més motivats i focalitzin la seva atenció en un parell de frases.

A nivell d'escriptura els errors són pràcticament els mateixos, són nens als que els hi costa memoritzar i automatitzar les normes ortogràfiques.

Respecte a la resolució de problemes, degut a la lectura impulsiva o a la manca d'atenció presenten una pobre comprensió dels enunciats i dificultats a l'hora d'identificar l'operació que han de realitzar.

Com hem de procedir?

Proporcionant-li autoinstruccions que l'ajudin en la comprensió dels enunciats i en el reconeixement de l'operació.

Exemple: SUMAR= Posar coses (+)

                 RESTAR = Treure coses (-)

                 MULTIPLICAR= Posar coses moltes vegades (x)

                 DIVIDIR: Repartir coses ( :)

Respecte als enunciats subratllar les dades i encerclar la paraula que l'indiqui quina operación ha de fer.

Bibliografía:

Menéndez Benavente, I. Trastorno de déficit de atención con hiperactividad: clínica y diagnóstico.

Revista psiquiatría y Psicología Niño y adolescente, 2001,4 (1): 92-102

Mena Pujol, B.; Nicolau Palou,R.;Salat i Foix, L. i Tort Almeida,P. L'alumne amb TDAH: Guía pràctica per a educadors.Trastorn per Déficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat. Adana Fundación.

Fase 3: Implementació

Durant aquesta fase m'estic trobant amb algunes dificultats, en certa manera esperades, ja que vaig veure que passava el mateix durant el Pràcticum I. No són greus i les anem solventant, però fa que la intervenció en alguns casos quedi interrompuda durant algunes sessions, degut a què hi ha alumnes que canvien d'horari o deixen de venir. Si coincideix en els dies que jo hi vaig, puc estar dos o tres sessions sense veure'ls. La tutora sempre intenta resoldre-ho amb els alumnes que tingui en aquell moment, però es perd una mica la continuïtat. És evident que ella no pot fer més, ja que són les famílies les que per raons personals decideixen el canvi.

Vaig fer la sessió amb els problemes visuals en els que havien d'aplicar la lògica, l'observació, l'atenció i el càlcul mental. Les dificultats que van presentar els alumnes eren amb les operacions, especialment multiplicació i divisió. El motiu fonamental és que dominen prou les taules de multiplicar. Per repassar-les vam utilitzar un material manipulatiu de l'editorial Arcos i el compromís de repassar-les a casa.

Raonament lògic

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2011/razonamiento_logico/actividades/rl.html

Vam fer algunes activitats d'aquesta web, els hi van resultar entretingudes i donat que són autocorrectives podien anar rectificant. El perill d'aquestes activitats és que has d'estar pendents de què pensin abans de col·locar els resultats, ja que sinó van clicant fins que encerten. Va ser una activitat diferent a les que realitzen habitualment, ja que la majoria són amb llapis i paper. Tot i així els hi costa seguir les instruccions de la pantalla i escoltar les indicacions. Aquesta manca d'atenció fa que algunes activitats les realitzin incorrectament.

Valoració fase Introducció

Un cop acabada la primera fase que era la introducció dels exercicis i els problemes visuals vull fer una petita valoració.

Respecte a la introducció dels exercicis i assoliment per part dels alumnes és molt positiva. Recorden el nom de tots els que fem i els realitzen correctament. Tenint en compte que només els veig un dia a la setmana, es van comprometre a realitzar-los a casa o a l'escola tantes vegades com poguessin. La majoria em diu que els fan 3 ó 4 vegades a la setmana, tant a casa com a l'escola. Els hi vaig preguntar com se senten i quins exercicis els hi agraden més o se senten més còmodes i em va sobtar la variabilitat. A molts els hi agrada la gorra de pensar, duen que la fan a la classe mentre el professor explica i que els tranquil·litza molt i estan més atents, També fan el vuit mandrós i el ganxo de Cook. Una nena (L.) em va dir que el que més li agradava era la relliscada ( Aquest no l'explicat per no fer les entrades repetitives).

Una de les sorpreses la vaig tenir amb la J. El primer dia que vam fer els exercicis, quan li anava a explicar el vuit mandrós, em va dir que ja els coneixia, tant aquest com d'altres perquè els feien a l'escola cada matí. Preguntant-li sobre això, em va comentar que els feien des de 1r a 6è durant quinze minuts, al començar les classes. Va ser una sorpresa molt i molt agradable.


Problemes visuals:

Aquests també formaven part de la fase d'introducció. La tutora, quan va veure els problemes en va aconsellar de passar-los com un pre-test i al final de la intervenció utilitzar-los com a pre-test.

Els objectius eren valorar l'observació, l'atenció i el càlcul mental. La valoració que faig no és massa positiva, ja que la majoria d'alumnes van resoldre bé gairebé tots els problemes. Per tant penso que la dificultat no era l'adequada pel nivell dels alumnes. La majoria de càlculs els podien resoldre mentalment o amb paper si volien, ja que vaig posar operacions, tant multiplicacions com divisions amb números exactes.

El meu dubte és..com puc utilitzar aquesta activitat com a post-test si ja l'han resolt correctament?

MARXA CREUADA, BOTONS DE TERRA I DE L'ESPAI

La marxa creuada es fa creuant el braç i la cama contraris. Jo el faig de peu, tocant-nos el genoll dret amb la mà esquerra i el genoll esquerre amb la mà dreta. Als nens els hi encanta, sobretot si ho fem saltant, corrent, amb els ulls tancats..es poden fer moltes variants. Per motivar de vegades ho fem amb els ulls tancats intentant no sortir de la rajola en la que estem.

A l'escola ens serveix per qualsevol activitat que requereixi la coordinació dels dos hemsferis: lectura, comprensió lectora, escriptura i ortografia bàsicament.

Els botons de terra i de l'espai són dos exercicis però es poden fer conjuntament. Amb els botons de terra una mà pressiona la geniva del llavi inferior i l'altra mà al melic.Es fan unes quantes respiracions i es canvia de mà.

Amb els botons de l'espai, una mà pressiona les genives del llavi superior i l'altra mà al còccix.
Per fer-los conjuntament amb una mà pressionem tant el llavi superior com l'inferior i l'altra mà al melic. s'han d'anar canviant les mans.

Ajuden a mantenir la posició davant la lectura, la capacitat d'enfocament i la concentració en les tasques. sobretot els botons de l'espai ens ajuden a actuar de forma ràpida i segura.

GORRA DE PENSAR, GANXO DE COOK i BOTONS DEL CERVELL

La gorra de pensar és un exercici molt fàcil. S'ha de fer com si desenrotlléssim les orelles de dalt a baix amb el dit índex i el polze. Les dues a la vegada. Té moltes utilitats però a l'escola les més importants són la comprensió ( escoltar els altres i a un mateix), el discurs públic, l'ortografia, el càlcul i la concentració per treballar amb ordinadors.

El ganxo de Cook és més difícil d'explicar que de fer. Es creuen els braços i s'agafen les mans entrecreuant els dits, es giren per dins dels braços i es recolzen sobre el pit. Després es descreuen i s'ajunten les puntes dels dits. Entre les seves utilitats està la d'afavorir l'autoestima, millorar la coordinació i l'equilibri i la capacitat d'adaptació a l'entorn, A l'escola ens serveix per la parla i l'audició, per les proves i pel treball amb ordinadors.

Els botons del cervell : Es posa una mà al melic i el dit polze i l'índex i el del mig de l'altra mà als dos "foradets" que hi ha sota la clavícula.Després es canvia de mans. Aquest exercici activa el cervell enviant missatges de l'hemisferi dret a l'esquerre i a l'inrevés.Així es millora la visió conjunta dels dos ulls per lo que a l'escola facilita la lectura, l'escriptura i la relaxació general.

BRAIN-GYM

Us aniré explicant alguns dels exercicis de Brain-Gym que fare amb els alumnes.

Començarem amb el VUIT MANDRÓS:

Es dibuixa un vuit ajagut, a la pissarra o en un paper, d'una mida grandet. Es va resseguint amb l'índex i el braç estirat, sempre pujant pel mig. La mirada segueix el dit. Les vegades que s'han de fer depen del manual que miris. A la meva classe, jo el faig 4 vegades amb una mà i 4 amb l'altra. S'ha de començar sempre des del mig cap a munt.

Quina utilitat té?
Integra els dos hemisferis i facilita el creuament de la línia central, millora el camp visual, augmenta la visió perifèrica i la mobilitat ocular, relaxa el coll i les espatlles i facilita la concentració, l'equilibri i la coordinació.

Aprenentatges:
Millora els mecanismes de lectura ( moviments esquerra/dreta a través de la pàgina) i ajuda a descodificar el llenguatge escrit així com la comprensió lectora. Relaxa el múscul ocular durant la lectura i ajuda en el reconeixement i la discriminació de signes.

ALUMNES

Faig un petit resum dels alumnes amb els que faré les intervencions. Són alumnes de primària i van de 2n a 5è. El centre també acull alumnes de secundària, adults i persones de la tercera edat amb les que es fan tècniques d'estudi i tallers de memòria. No coincidim amb els horaris, així que no he pogut observar les intervencions.

1-    M.  2n de primària. Dislèxia. Dificultats de comprensió. Vol cridar l’atenció i explicar contínuament activitats que ha fet amb la seva família. Li costa concentrar-se i està pendent de tot el que passa al seu voltant. Li costa reconèixer els seus errors, sempre els qüestiona.

2-    A. 2n de primària. Adoptada russa. Informe de l’àrea psicològica de l’Hospital: Dèficit de llenguatge, atenció/concentració,perceptiu, motriu i conducta impulsiva. Moltes dificultats a totes les àrees. A l’escola té PI a llengua i matemàtiques i rep suport personal dins i fora de l’aula. Li costa molt concentrar-se i necessita contínuament reafirmació de l’adult en l’execució de les tasques. Si sap que l’estan controlant se sent més segura i ho fa millor.

3-    Jo. 3r de primària. Nen amb baix rendiment escolar,degut a problemes greus familiars. El pare està a la presó i la mare és drogoaddicta. Ha passat per diverses estructuracions familiars fins que finalment l’han acollit els tiets. Fins ara havia viscut amb els avis que el sobreprotegien i mimaven en excés. La seva conducta és molt agressiva i impulsiva, tot i que comença a controlar-se.

4-    I. 4t de primària. Baix rendiment. La mare va morir i el pare té una nova parella. Té una germana que no s’entén amb el pare. Ell no ha acceptat encara aquesta situació, està sempre en guàrdia i salta a la més mínima. Molt agressiu. Quan es bloqueja es nega a fer qualsevol activitat.

5-    J. 4t de primària. Va repetir 3r. Nivell molt baix de velocitat lectora i de comprensió. Alteració greu en memòria lògica i associativa. Dificultats en la resolució de problemes. És un nen molt tímid i molt insegur. Sempre rectifica un cop ha donat la primera resposta, sense saber si és correcta. El seu pare va patir un accident gravíssim que li ha afectat la lateralitat,la coordinació, la relació espacio-temporal..Ha de començar a aprendre tot de nou. El nen no és capaç d’exterioritzar les seves emocions.

6-    Ja. 2n de primària. Dèficit d’atenció i hiperactivitat. Incapaç de concentrar-se i realitzar una tasca sola, sense supervisió de l’adult. Moltíssimes dificultats en la resolució de problemes fins i tot amb quantitats inferiors a 10. No discrimina quina operació ha de realitzar.

INICI DE LA INTERVENCIÓ

He de dir que entre el Pràcticum I i II no hi ha hagut separació, ja que no he deixat d'anar al centre. Primer perquè no tenia clar si ho havia de fer i la tutora tampoc m'ho va dir. Així que he continuat anant. La tutora ja havia vist el pre-projecte i li havia semblat molt interessant. A començaments de febrer ens vam posar d'acord en el temps que dedicaria als exercicis, quins alumnes agafaria i com faria la segona part de la intervenció sobre estratègies respecte a la resolució de problemes.

Vam començar per determinar el nivell del que partiem. Per fer-ho vaig passar el d2 i les proves Montesinos de Matemàtiques. L'objectiu era veure el nivell d'atenció que mostraven els alumnes per després poder comparar si havia hagut algun canvi.

També vaig fer una graella per anar anotant els exercicis que feia amb els nens a cada sessió.

Graella de control dels exercicis de Kinesiologia. Alumne: ……………………… Data d’inici:……………………………

Mesde:

1-    Marxa creuada

2-    Pensar en una X

3-     Vuit mandrós

4-       Relliscada

5-     Botons del cervell

6-     Botons de terra

7-     Botons de l’espai

8-    Gorra de pensar

9-     Punts positius

10-  Frontal/occipital

11-    Ganxo de Cook

12-   Respiració abd.

13-  Activació del braç

Aigua

Quadre de referencia dels exercicis per facilitar l’aprenentatge
Lectura: velocitat i comprensió	Ortografia	Matemàtiques	Parlar i escoltar amb claredat
1-        Marxa creuada 2-        Pensar en una X 3-        Vuit mandrós 4-   Relliscada 7-   Botons de terra 13-Activació del braç	3-Vuit mandrós 8- Gorra de pensar	3-Vuit mandrós 5-Botons del cervell 8- Gorra de pensar	1-Marxa creuada 5-Botons del cervell 8-Gorra de pensar 11- Ganxo de Cook
Concentració	Organització	Memorització / Interiorització
1-        Marxa creuada 3-Vuit mandrós         4-Relliscada	5-Botons del cervell 6- Botons de terra 7- Botons de l’espai 9- Punts positius 12- Frontal/occipital	1-Marxa creuada 9-Punts positius 10-Frontal/occipital 11- Ganxo de Cook