Després de diferents lectures sobre la resolució de problemes, em vaig adonar que partia d'un plantejament incorrecte. La meva idea de proporcionar als nens esquemes per a poder solucionar els diferents tipus de problemes que acostumen a sortir als llibres de text i que són els que fem a l'aula habitualment, no era la més adequada per a desenvolupar en els nens un veritable pensament matemàtic.
Per exemple: L'esquema per fer un problema de combinació:
C1 + C2 = Cf ( quantitat inicial 1 + quantitat inicial 2 = quantitat final)
"Tenim 2 cistells. En un n'hi ha 3 pomes i en l'altre 5 pomes. Quantes pomes n'hi ha entre els dos cistells?"
Aquest tipus d'enunciat, variant les quantitats i els objectes, és un típic problema de combinació. Però el que és realment, és una suma, no suposa cap desafio per els nens. Vaig decidir canviar una mica el tipus de problemes per tal que s'haguessin d'enfrontar a situacions en les que han d'inventar, de descobrir i, malgrat que l'operació triada sigui una suma, han arribat a aquesta per descobriment.
Tipus de problemes:
- Tenim 3 cistells. Al primer cistell n'hi ha 3 pomes, al segon 5 pomes i al tercer 7.
Inventa la pregunta adequada per a què la solució sigui 4 pomes.
- Inventa una situació de la vida real que es correspongui amb aquesta expressió 80-60
Els alumnes van arribar a la solució després de diferents temptatives i de la comprovació constant del resultat.
En el segon cas, tot i que els problemes eren correctes lingüísticament parlant, no ho eren en un entorn real, ja que és pràcticament impossible menjar-se 60 caramels. Així i tot, és enriquidor, comprovar com a partir d'unes mateixes dades sorgeixen infinites possibilitats. És un canvi qualitatiu respecte als problemes tradicionals en els que hi ha una única solució per a tots. La segona opció ofereix molta diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada