Una de les sessions de pràctiques dedicades als problemes, no va consistir en resoldre'ls específicament, sinó que vaig utilitzar una situació problemàtica per generar conversa, obtenir diferents tipus de resposta, crear conflicte, raonar les seves respostes i veure , en definitiva, els problemes matemàtics com un joc amb el què podem gaudir i passar-ho bé.
Aquest tipus de situacions serien molt més enriquidores en petit grup o amb el grup classe, ja que hi haurien moltes més opcions de resposta i donaria peu a discussió entre el grup,però en el context de les pràctiques això és impossible, ja que totes les sessions són individuals.
La pregunta que vaig plantejar era la següent:
" Una carpeta costa menys que un estoig. Puc comprar-me la carpeta i l'estoig ? "
Francament va ser una de les millors sessions, tot i que al haver de repetir-ho vàries vegades, amb diferents elements, per a mi es va fer repetitiva. Van ser realment divertides les respostes que anaven donant.Vam arribar a una solució matemàtica en la què vam elaborar una taula de preus possibles tant de la carpeta com de l'estoig, arribant a la conclusió de si els podrien comprar o no, depenent dels diners que tinguessin. Aquests sortien dels pares, de regals d'aniversari, dels avis, de la guardiola...Vam realitzar moltes sumes i restes, algunes amb paper i d'altres mentals per decidir si es podia o no.
Vam fer també uns quants problemes inventant enunciats per a unes preguntes donades: "Quantes flors hi ha en els tres jardins?" A partir del seu enunciat vam analitzar l'operació, les dades que havien posat, com el podrien complicar o simplificar, si es podia fer amb operacions combinades, etc.
La idea la vaig treure d'un llibre fantàstic que es diu "Tècnicas creativas para la resolución de problemas matemáticos" de José A. Fernández Bravo. Aquest llibre m'ha fet replantejar la idea que jo tenia per ajudar els nens a resoldre problemes, no tant aportant estratègies sinó observant les seves respostes, permetre que sigui el nen qui faci el seu procés de corregir els errors, continuar la línia d'investigació que ha proposat per a resoldre'l i que vegi per ell mateix si condueix a la resposta correcta.
El què més em va agradar de les sessions va ser la cara de sorpresa dels nens i la quantitat de solucions que van aportar.
Necessitem fer un canvi a les escoles i no plantejar tant problemes tancats sinó permetre el desenvolupament de la imaginació, creativitat i lògica dels alumnes, afavorint d'aquesta manera la motivació, element fonamental per aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada