Després d'haver demanat la definició de problema he intentat classificar-les segons les 5 classes diferents que s'obtenen:
- Acomodació operativa amb necessitat de solució.
Són els alumnes que identifiquen problema amb operacions i que les fan amb la finalitat d'obtenir un resultat qualsevol, no el resultat. El més important per a ells és arribar a la solució i creuen que aquesta s'obté després de fer una operació. Expressen el resultat malgrat no tingui relació amb el què se'ls hi ha preguntat.
A aquest tipus pertanyen la majoria de respostes.
"Són operacions, per fer-los" " Un problema és quan agafes números i els multipliques, els sumes, els restes i els divideixes"...
- Reflexió operativa.
Són els alumnes que creuen que un problema és quelcom que ajuda a pensar. Cal distingir entre reflexió operativa conscient en la que realment els alumnes reflexionen sobre l'estratègia a seguir i la reflexió operativa inconscient, en la que saben que cal pensar però actuen com els de la classe 1, intentant buscar una solució amb operacions.
De les definicions que he recollit, no n'hi ha cap que s'acosti a aquests subtipus.
- Imitació d'iniciatives.
Són els alumnes que fan bé només el que saben fer bé. Els hi agraden els exercicis repetitius, ja que han mecanitzat el procediment, imitant el què han fet anteriorment. Serien els alumnes que quan poses un rectangle o triangle molt estret o en diferent posició de l'habitual, ja no el saben reconèixer. Expressen la seva concepció del problema amb un exemple:
" És una cosa que per exemple tu tens 8€ i et vols comprar un llibre que val 3€, quants diners et queden"
- Negació conscient.
Són els alumnes que es rendeixen davant la resolució d'un problema. Deixen el problema en blanc o copien alguna dada de l'enunciat.
" molt difícil", " un control difícil i dur" " una cosa que costa"
- Substitució de contingut.
Són els que confonen l'instrument amb la funció. Entenen per problema un conjunt d'operacions, sempre que siguin difícils.
" Una cosa que costa però que tens que fer" " és un exercici que a alguns ens costa fer-ho" "molt difícil".
La nostra intervenció com a mestres i com a psicopedagogues, s'hauria d'orientar a aconseguir que els alumnes estiguessin a la classe reflexió operativa conscient. El que ens ha d'importar sobre tot és que els alumnes aprenguin a pensar, independentment de si el resultat de la resolució del problema és correcte o no.
Bibliografia:
Fernández Bravo, J.A. Técnicas creativas para la resolución de problemas matemáticos. Wolters Kluwer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada